domingo, 28 de septiembre de 2014

Crónica copiada del blog de Roger Salvo

diumenge, 28 setembre de 2014


XXXII Social del Club d'Escacs Sant Martí


Ahir, 27 de setembre, va començar el 32è social del Club d'Escacs Sant Martí. Trenta-dues edicions no són cap broma, aquesta gent del Sant Martí això dels socials s'ho prenen ben seriosament.

A més, aquest any ja han organitzat el XV Social actiu Sant Martí i XI Torneig actiu Sant Martí(torneig obert a tots els jugadors a 30 minuts a finits en tres dissabtes, però que a la pràctica també és un social) i queden per jugar-se: el XXXII Social de ràpides previst pel 29 de novembre, a on està previst que es faci el repartiment de premis de tots els socials de l'any; i el V Trofeu Fundació Sant Martí, torneig de ràpides per equips exclusivament per a socis, previst pel 13 de desembre.

No hem d'olvidar per la seva tradició i importància el XV Torneig Escolar Sant Martí.

També es pot considerar un social obert a altres jugadors el VII Circuit Ràpid Sant Martí. Però cada vegada el juguen més jugadors d'altres clubs, amb la qual cosa, fa que, any rere any sigui un torneig més exigent i amb més reputació.

A part dels campionats socials, el Sant Martí organitza diferents tornejos d'alta qualitat:

XVI Obert Internacional Sant Martí 2014. Grup AGrup B.



XVI Obert ràpid Sant Martí 2014.

III Torneig clàssic Sant Martí 2014.

XI Torneig de ràpides Sant Martí 2014.

V Obert actiu Sant Martí 2014.

Bé, tornem al social que va començar ahir. Vaig arribar al Centre Cívic 20 minuts abans de començar la competició i 5 minuts abans de l'hora d'obertura del local; molt ràpidament van arribar companys i companyes conscients de què es tenia que posar en condicions el local de joc. Un cop a la sisena planta, ubicació del Club d'Escacs Sant Martí, tots nosaltres, com a "formiguetes" vam començar a muntar les taules, posar el taulers, les peces i els rellotges; en poc més de cinc minuts ja estava tot muntat. Fa goig tanta organització i per suposat col·laboració.

Aquí teniu algunes de les "formiguetes":

Pablo Castillo, al timó.

Javier Rios, sempre a punt.

La Laura i el David Alberto.

Jordi i David

Beto, Fernando i David Alberto

Andrés i Carlos.

El torneig va començar amb moderada puntualitat i com és normal en una primera ronda, amb enfrontaments força desiguals; podeu consultar els resultats d'aquesta primera ronda en aquest enllaç.

Us passo algunes fotos d'aquesta primera ronda:

Laura Domènech i Jordi Repiso, esperant per començar

Jordi Sabater, un clàssic dels socials

Al final de la filera, l'Òscar Ruiz màxim favorit de la competició.

El Luis Sánchez, un dels favorits.

El Josep Maria Vázquez va guanyar fa una setmana el Social actiu, tornarà a donar la sorpresa?

El Pablo Castillo, un altre dels favorits

L'Andrés Rojas, sempre perillós, ja el va guanyar fa pocs anys.

El Josep Gómez, màxim aspirant al trofeu de veterans.

Si el Manel Riera està en forma, de ben segur que estarà a dalt.


El Javier Rios, sempre perillós

El Carlos Fuentes, un jugador força agressiu,

El David Pueyo, màxim aspirant al trofeu sub 18.

L'Andrés Hinarejos ha començat donant la sorpresa de la jornada, endavant Andrés!

La jove Ingrid Márquez, esperant al seu contrincant.

Radmila Aleksanyan, del Calldetenes.

El Carlos Espinosa, pot ser la gran sorpresa.

Eduard Arilla, el president.

El gran "Beto" sempre perillós

És gratificant estar en un club que es preocupa que la gent estigui a gust; per al club, tots el socis són importants i es preocupen d'organitzar tot tipus de campionats per a que tots, forts i no tan forts, es trobin en un ambient còmode i adequat.

Crec que el Sant Martí es mereix un reconeixement, i sobre tot les persones que fan que això sigui possible.

Salut i escacs, 

sábado, 27 de septiembre de 2014

Pujol el viejo

Pujol el viejo
Una tarde de otoño junto a la chimenea el viejo con síntomas de agotamiento reúne a propios y extraños para contar sus batallas de antaño, disciplinado, tímido... va narrando como ha hecho su fortuna, como se olvidó de declararla al erario público, como fue pasando el tiempo mientras él se dejaba la vida por el pueblo, al unísono que su fortuna crecía y crecía... ...El viejo de semblante débil seguía argumentando su patriótico proceder, el fuego de la chimenea casi apagado no se apreciaba, sin embargo las llamaradas de los escuchadores ruborizó de tal manera al yayo que cuando acabaron de “fustigarle” diciéndole “ara sí toca” que se dejara de contar batallas cual abuelo a sus nietos y que contara la verdad... Banca Catalana, el 3%, el caso Palau... ...Pujol el viejo se subió al pedestal de la soberbia y cual faraón egipcio comenzó a cortar ramas y árboles... ...Yo me he desnudado ante el pueblo por mí mismo, decía... ...El político, si es que algún día había existido ayer murió en torno a la “chimenea”, en ningún momento contestó con el respeto que merece el Parlamento Catalán, él confesó un delito prolongado en el tiempo, él tendría que haber actuado como un hombre desnudo por él mismo, sin soberbia, con menos engreimiento, no como un faraón desmedido sino como un abuelo al que sus “nietos” lo han pillado poniéndole los cuernos a su nación de toda la vida.
Churras y merinas, la del PP (Camacho) olvidó el guión y comenzó a despotricar contra la consulta... ...También el de Ciudadanos (Ribera) equivocó el lugar y el momento para argumentar sobre la consulta.
Pujol el viejo... has roto no sólo tu confort de vida digna si no que el faraón que pensabas que eras lo has convertido en un defraudador y eso duele.
27-09-14
A. Hinarejos



viernes, 19 de septiembre de 2014

miércoles, 10 de septiembre de 2014

Corto



La vida dependiente es depender
La vida independiente es genialidad